ALEGRIA !
LA MÀGIA ÉS AQUÍ
El Cosmos gira, s’expandeix seguit...,
de l’àtom a les galàxies, tot va seguint el seu curs.
Les estacions se succeeixen, el sol surt cada matí.
La fruita cau quan és madura.
Petit i gran, tot arriba al seu moment.
Aquestes lletres t’estaven esperant.
*
LA PARAULA PORTA AL FET
—còsmic designi, espontània voluntat—.
L’hora és arribada,
retorna ja adulta, la mirada de l’infant.
Sempre.
la màgia és present
ALEGRIA I BON HUMOR!
Que això dura el què dura!
Sóc... Ja veus qui sóc... La Vida..., la Mooort.
Sempre tinc gana. Mai en tinc prou.
D’aperitiu, deu mil infants..., són molt tendrets!
De joves me’n faig un tip..., sí, un xic verds, però estan ben bons!
Bellesa i gràcia!
Els adults em plauen molt..., més saborosos, tenen més cos, estan més fets, són un bon plat!
Els vells.., exquisits! Ja ben madurs, postre ideal.
De tots plegats me’n llepo els dits! No en deixo cap!
*
T’ALÇO DEL NO-RES
De la terra et trec..., et dono vida..., t’envolto de llum.
T’omplo d’aigua i sol..., i d’aire els pulmons.
Et dono esperit per volar..., alt i profund.
Et regalo ésser per un breu instant en l’Eternitat.
Et sento queixar?, en voldries més?
Si per a tu ja és molt! Més no en pots tenir..., és petit, l’envàs!
*
ARRIBAT EL MOMENT, LA VIDA DE NOU ET PRENC
Aquest personatge, tu, ja mai tornarà.
Però tot continua.
Consciencia renovada.
Altres aventures!
*
SEMPRE IGUAL, SEMPRE DISTINT, L'ESPERIT ES VESTEIX D'HUMÀ
De l'immens arbre de la humanitat, tu n'ets una fulla..., una flor...
És un Joc immens..., coses del Cosmos...
ARA HI ETS PRESENT
Aprofita el temps!
*
S’ESCINDEIX LA UNITAT
L'Un es fa dos, el dos tres... el tres els deu mil éssers...
Per poder jugar amb sí mateixa?
Mirar-se...? Pensar-se...? Sentir-se...?
Per poder-se abraçar?
S’oblida..., per recordar-se?
Es fa vida..., per poder morir?
Mort per renéixer?
S’ESCINDEIX LA UNITAT
El Tot es mostra en parts..., l’Eternitat es fa temps...
el temps, instant.
Hores, dies, mesos, anys, segles i mil·lennis.
*
ARA CONTÍNUAMENT
l’Esperit fecunda, dona vida a la matèria.
Tu n’ets el fill.
AQUESTA CONSCIÈNCIA AQUESTA PRESÈNCIA
Pont entre Terra i Cel.
... Llampec en la nit...
JUGA LA UNITAT A DIVERSITATS
Sí i no s’alternen.
VIDA I MORT ES BESEN
Inspirar-expirar. Dormir i despertar. Treballar i descansar. Anar i venir. Caure i alçar-se. Riure i plorar.
Sofriment i èxtasi.
Misteri i Màgia.
constant esclat
***
ARA, SIMPLEMENT LLEGINT, RESPIRES TRANQUIL.LAMENT
Serena la ment..., despert l’esperit.
Observa:
LA LÍNIA ÉS UNA SUCCESSIÓ DE PUNTS
A cada lletra, a cada nova paraula i línia apareixen nous significats..., el futur va sorgint.
Sents l’espai-temps..., l'espai que ocupes i que t'envolta..., el rellotge que no para...
Vibrant en l’instant..., flueix el misteri d'existir
ÉS TU MATEIX-A
*
ALÇA LA MIRADA, OBSERVA L’ENTORN
Entra pels ulls..., finestres obertes.
Tot és ple de llum, forma i color, existència..., vida...
la màgia es aquí
CONVÉ ANAR-HO RECORDANT
perquè sovint ens n’oblidem
Contínuament, es desplega la Unitat en polaritat generadora. Sorgeix la simple i complicada existència dual, la constant vivència de l’oposat-complementari: néixer i morir, plaer i dolor, riquesa i pobresa, salut-malaltia, joventut-vellesa, amor i desamor... Valorar, desitjar, preferir el costat “positiu”, devaluar, témer i voler defugir el “negatiu” genera fortes oposicions, desequilibris extrems. Origina mil problemes, conflictes i patiments. Cansa, desgasta, enterboleix la Vida.
Veure la recíproca dependència dels oposats, assumir que són inseparables, parts dels mateix fenomen,
t’allibera d’un gran pes.
És medecina per retrobar la Pau, codi màgic que dona accés a l’essència profunda..., allà on Terra i Cel es troben...
on la Màgia resplendeix.
RETORNANT AL CONEIXEMENT DE LA UNITAT
tot apareix més lleuger, menys important.
Reconciliar oposats.
Fluir amb el procés.
Màgica dansa!
*
AQUÍ, ARA I SEMPRE... EN TOT LLOC I CIRCUMSTÀNCIA
Per poder realment somriure, cal
Conscients de ser fragments de Quelcom Immens,
sabedors que tot passa, convé a tot treure importància.
RELATIVITZAR
Consciència, Paciència, Amor, Koratge i bonumor són gran ajuda.
Estimulen l’alegria, són bàlsam pel sofriment.
Si sortint del cor endins i enfora somrius, tot anirà millor.
RESISTIR TOSSUDAMENT POT ESTANCAR EN UN PROBLEMA
ACCEPTAR AMB FLEXIBILITAT POT TRANSFORMAR L'ESCENARI
Convé aprendre a discernir..., cada situació és singular.
Veure i conèixer la feblesa dóna força.
Qüestionar les foscors, revela noves llums.
Ser conscient de la mort, fa valorar la Vida.
Conèixer la malaltia, ajuda a valorar la salut.
Copsar la pobresa extrema ajuda a valorar la riquesa que tens.
També a sentir empatia i a practicar la solidaritat.
Comprenent que el món és fet de punxes i flors, el món apareix canviat.
Floreixen les alegries i també els patiments.
Desplegant forma, olor i color,
exòtiques o conegudes, amables o punxegudes, variades, incomptables són les flors!
Acceptant-les tal com són, de totes sorgeix un ram!
Harmonia bellesa i gràcia, són als ulls de l’observador.
Tot depèn de com es mira.
*
APLICANT LA PRÒPIA MÀGIA
—calma, suavitat, amabilitat—
fins i tot a l’infern hi creixen flors!
Si endins i enfora somrius,
TOT ANIRÀ MILLOR
*
ETS UNA ESPURNA CONSCIENT
existeixes
immers en un inconcebible oceà d’inexistència,
un no-res ple d’infinits potencials
*
OBSERVA AIXÒ QUÈ ETS I T’ENVOLTA...
és..., i ja no és!
Brilla fugaç! Passa veloç!... Renova seguit. Mai s’atura.
Tanques els ulls..., i tot s’esfuma.
Quan dorms profund..., on ets?
El passat...?, ja no hi és!
El futur...?, no ha arribat!
El món apareix i desapareix sense parar.
Contínuament surt del no-res..., i al no-res retorna.
Sovint el més evident ens passa desapercebut.
Tu passes.., tot passa..., què queda?
... l’etern present fluint constant...
Aturat..., respira..., el podràs sentir.
CONSCIÈNCIA
EGO
Ego és identificació amb la pròpia imatge, separació de l’entorn, conflicte, ansietat, por de perdre, ànsia de posseir...
L'EGO ÉS IMPORTÀNCIA PERSONAL... JO, JO, JO
Jo sóc, jo faig, jo sé, jo tinc: el meu mòbil, la meva feina, el meu marit, la meva filla, meu, meu, meu...
El meu cos, les meves mans, la meva ment, la meva ànima... el meu ego...,
L'ego de qui?
La meva raça, pàtria, rei, religió..., els meus negocis, prestigi, diners, família, poder, comoditat...
Qui és el posseïdor de totes aquestes "coses"?
Qui és aquest Jo?
L'EGO DE L'OCCIDENT "CIVILITZAT, BLANC I CRISTIÀ", HA EXPLOTAT I MASSACRAT EL MÓN
I PRETÉN CONTINUAR
Potser el món li passarà factura.
"Si escups al cel et cau a la cara"
***
EL PETIT GRAN EGO PERSONAL
Orgullós, fàcilment se sent ferit, sovint està a la defensiva i, quan s’escau, preparat per escometre...
Sovint queixant-se, arriba a fer-se pesat!
Tot ho vol etiquetar, sempre xerrant!..., defensant possessions i el seu castell de fum..., o de marbre.
No és gens fàcil de convèncer, difícil fer-lo canviar.
Predador despietat, competint pel déu-diner.
O també "des del sofà" conformista, criticant o jutjant a qui fa, a qui es mou.
Consumeix molta energia, amarga la pròpia l’existència..., i la dels altres.
EGO ÉS FICCIÓ, MÀSCARA, IMATGE, OCULTACIÓ... PETIT I GRAN DICTADOR
l'Ego és un personatge rar, nascut de molt sofriment.
Acumulat durant generacions de ignorància, explotació, maltractes, abusos, violències, pors...
... que com un càncer es transmeten de generació en generació.
Maltractat, atemorit, atrapat en mil inèrcies i presons...
Necessita un bany de realitat profunda i també comprensió i estimació.
AMB L’EGO PACIFICAT
la Màgia flueix millor
RECONCIALIAR-TE AMB ELL ÉS COSA MOLT IMPORTANT
Per il·luminar-lo..., per canviar-lo des de dins.
ESTIMAR-LO ÉS ESTIMAR-TE
(Doncs no sou dos sinó un)
Que no vol dir consentir-lo-consentir-te, acomplint banals però esclavitzants capricis.
*
L’ego és part necessària, un factor molt important.
Pacificat, harmonitzat, integrat en el conjunt...
és clau per accedir al regne de l’esperit
CONVÉ MOSTRAR-LI EL SEU LLOC
Amablement, amb paciència, compassió, suavitat...
Se l'hi ha d’explicar bé que ell no guia la nau, que és un simple passatger.
Que si no fes tant soroll, tot aniria molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada