GUIES

 

SÓC UN GENI NOCTURN,

AMIC  DE MAGUES I MAGS

Quan en l’obscuritat me’ls trobo perduts..., els torno a orientar cap a la Llum.

Encenc fanals en la nit..., fars sobre la mar.

Els ajudo a despertar de tot malson i a treure’n bones lliçons.

 

Poso acceptació al patiment,

alegria a les tristeses...

Un somriure! Una esperança!

Una il·lusió!

*

PER RETROBAR EL TEU CAMÍ, SEMPRE HAS DE RECORDAR

una cosa que ja saps..., i que és base principal,

però que oblides fàcilment:

LA LLUM JA ÉS EN TU

 

LA PRÒPIA MÀGIA ÉS GUIA SEGURA

Quan perdut per estranys camins, diries que s’equivoca,

si estàs alerta veuràs, que tot és part del joc.

A bon port t’està portant!

Confia... Obre la Ment...

EIXAMPLA L’ESPERIT

*

 

MÉS ENLLÀ D’IDEES PRECONCEBUDES

—preferències, desitjos, ideals, somnis...—

moltes coses resulten difícils de canviar.

Convé aprendre a discernir les que sí i les que no.

Amb les que queda clar que no..., de que serveix barallar-s’hi?

*

EL QUE ÉS, ÉS EVIDENT PER SÍ MATEIX

Normalment, quan ens plau, estem contents, però si destorba o desagrada, ens queixem i resistim.

De moment, convé acceptar-ho tal com és,

per evitar cansar-se inútilment.

 

Si ha d’arribar un canvi, al seu temps ho farà

Que quan giri el vent no et trobi endormiscat!,

o entretingut en intranscendents combats.

*

 

MIRA CAP ON VULGUIS...

El què és, s’imposa per sí mateix.

És com és..., acabat i a mig fer.

Camí i Destí.

 

Cultivant la saviesa, procura avançar serè,

acollint, valorant l’experiència de l’instant, de la vida tal com és.

NOMÉS POTS VIURE L’ARA

Desplegar l’avui és suficient.

Demà no arriba mai.

M'ocupo avui dels problemes d'avui, demà m'ocuparé dels de demà...

Sense oblidar que és millor prevenir que curar.

L'ESPAI-TEMPS MAI S'ATURA

Tot gira: partícules, àtoms, estacions, planetes, galàxies.

PER CADA INSTANT, AGRAÏMENT.

Els sentits, el cos, la ment..., aquest moviment constant, aquest vibrar..., són una rara meravella.

 Infinites les possibilitats: tot l’habitual desplegament sensorial, perceptiu, cognitiu...

Simplement viure!

*

SOVINT, MENTRE TOT FUNCIONA BÉ, AL MIRACLE DE LA VIDA NO LI DONEM GAIRE VALOR.

Solem donar per adquirit “el que som i el que tenim”..., a vegades fins que ho perdem...

Trista condició!

*

Darrera cada presència, sempre s’hi amaga una absència.

Una disfunció, petita o gran pèrdua, accident, malaltia, activa infinites possibilitats de dolor i sofriment.

És condició terrenal, peatge necessari. 

Vivint, la vida es va gastant..., fins que es trenca.

DOLOR I SOFRIMENT SÓN UN CLAM, CRIDES A LA CALMA

 Mestres rigorosos que, rompent el costum, mostrant la caducitat, fan qüestionar-ho tot.

 Obliguen a canviar, obren nous camins, demanen transcendir culpes, records, desitjos i pors...

Convé acollir la Realitat....

Cultivar reflexió i atenció... cultivar el despertar.

*

 

Observa el gran valor de cada cosa i circumstància.

el constant misteri de la vida...

Cada moment!

Pel que hi ha i pel que ets, pel que tens i el que no tens...

Per cada instant,

agraïment!

***

FINS EN LA NIT MÉS FOSCA,

encès el fanal de la consciència, s’il·lumina la tenebra més profunda.

Si t’endinses en la foscor amb confiança,

hi descobriràs tresors insospitats.

 

En el gran teatre del món, acceptar-te és important.

Respectar el més autèntic i sagrat, per poder viure amb plenitud.

Sabent que la revolta és part del joc, que acceptació no és resignació poruga.

 *

A TOTA HORA, LLOC I CIRCUMSTÀNCIA

LA PRÒPIA MÀGIA ÉS PRESENT

Cultivant-la, més i més es reactiva.

Sovint per insospitats camins, transcendint raonaments et va guiant.

Acomplint el teu Destí.

No te’n pots pas escapar... Fins els astres obeeixen puntuals.

Millor abraçar-lo amatent.

FACI BONA O MALA MAR

Distanciant-te, relativitzant... somrient... tot es porta millor.

***

 

TRANSCENDIR LÍMITS QUÈ OBSTACULITZEN

Qüestionar inèrcies, costums, tradicions...

Es diu que costa molt... o que no es pot..., però, tu ho has provat?

Si no ho has provat, com ho pots saber?

Diuen que no es pot..., però es pot provar.

És un joc d’expandir la ment,

d’afinar l’Esperit.

SORTIR DEL MAGMA DE LA MEDIOCRITAT

Elevar-se per sobre de les pròpies limitacions..., desvetllar la pròpia màgia.

Veure l'invisible, escoltar l'inaudible, pensar l’impensable, expressar l’inexpresable.

Diuen que no es pot..., però s’hi pot jugar!

Comunicar incomunicable. Transformar l’intransformable.

Diuen que no es pot...

Ens ho hem de creure si no ho hem provat?

Aquest afluixar-estirar..., veure-imaginar...

Voler anar més enllà del què ens limita..., és pas primer per transcendir-ho.

FLEXIBILITZAR L'INFLEXIBLE. SUPERAR L'INSUPERABLE

Estimar l’inestimable. Realitzar l'impossible.

Diuen que no es pot. No poder ens limita.

Diuen que no es pot..., però s’ha de intentar. Per anar més lluny. Per poder volar.

 *

QÜESTIONANT “VERITATS” ADMESES

inventant nous camins..., superem  limitacions, falses fronteres...,

S’eixamplen els límits.

Apareixen noves visions.

Els mons de la Màgia, la Màgia del món.

ESPERIT DESPLEGANT

*

 

***

ESTIC PRESENT EN TOT

Al cor del moment, al centre de l’àtom, l’existència sencera gira al meu voltant!

Res se m’escapa. On s’amagaria?

Devoro microbis, animals i humans,

Destrueixo petits i grans reialmes, imperis, sistemes, religions...

Engoleixo planetes, estels i galàxies..., segles i mil·lennis infinits enllà.

EXHAUREIXO EL TEMPS DELS RELLOTGES,

Passo els fulls de la història..., gasto modes, agendes, noticiaris...

Cremo expectatives, faig tot caducar.

M’empasso la vida, arraso constant, és el meu treball..., no s’acaba mai!

 

SÓC SEMPRE PROP TEU... TANT, QUE SOVINT NO EM VEUS!

*

OBSERVA:

Tot va caient en el pou sense fons del passat.

Destrueixo cada segon..., just acabat d’arribar.

Dissolc contínuament l’espai que ocupes i la matèria que ets i t’envolta.

 

SE’T MENJO A PETONS I MOSSEGADES!

T’aniquilo constantment.

Cada instant et dono Vida... i te la torno a prendre.

Existir és..., permanent ressuscitar!.

Alegria!

***

FUNÀMBUL AL CAIRE DE L'INSTANT

FUNÀMBUL AL CAIRE DE L'INSTANT

... en constant equilibri entre vida i mort, sí i no, ser i no ser...

CADA MOMENT

ARA

existeixes en l’espa-itemps

Ets matèria alçada per la Llum... Consciència sorgint del no-res.

fràgil guspira

ENIGMA

funàmbul al caire de l’Instant

*

 

ACTOR IMPECABLE

—seguint el guió Còsmic —

En el limitat i extens altar de la Vida...

—gran escenari, tómbola boja, circ immens—

representes inexorable el teu paper.

 

En continu equilibri.

Entre ahir i avui, abans i després, plaer i dolor, llibertat i destí, amor i desamor, tot i res...

funàmbul al caire de l’instant

Danses amb la Vida, com una fulla al vent...

la Vida dansa amb tu.

Guiat per la Pròpia Màgia et deixes anar...,  fluir..., surar...

Insòlit, fantàstic viatge!

*

REPRESENTO INTER-GALÀCTICA ENTITAT

eixamplo la consciència..., convoco llum

Et proposo un joc, que molt lluny et pot portar, que pot fer molt brillar el món.

Intenta sentir, comprendre a fons el sentit profund d’aquestes paraules:

TOT ÉSSER, CADA COSA, TOT INSTANT

ÉS ÚNIC, MÀGIC I SAGRAT

Procura aplicar-ho a la vida quotidiana.

Ves-hi jugant.

tot en serà transformat

*

 

COPSAR LA UNITAT, VIURE LA MÀGIA, SENTIR LA SACRALITAT

SACRALITZANT,

acollint

La vida vulgar es fa Vida extraordinària!

MÀGIA EN ACCIÓ