IMAGINANT... RECORDANT...
...és a flor de pell...
SOM EN TERRA ÍNDIA
Va passar algun dia, tornarà a passar...
Diuen que tot roda.
SOBRE UN ALTIPLÀ
a la carena d'una serralada
—gran altar, lloc de trobada, espai ritual—
UN CERCLE DE CENDRES
Són el que queda dels avantpassats.
Memòria dels que vindran.
Roda eterna.
Fa un matí fresc, calmat, transparent, a l’horitzó, serralades nevades...
Aire pur..., silenci..., una gran pau.
Al centre del cercle màgic..., un foc encès.
Un cos s’hi està consumint... potser el teu.
Les cendres alimentaran la roda.
Passarà un any, passaran mil anys...
Tremolant a l’horitzó les mateixes muntanyes.
Serà primavera, estiu, tardor o hivern...
Altres focs cremaran...,la roda es mantindrà.
És un lloc sagrat.
La Vida gira al seu voltant.
Tu hi seràs present..., no personalment: l’Essència Profunda.
Cremant..., o mirant.
Amb un altre cos, amb una altra ment...
renovat l’esperit
L’ESPERIT ÉS LLUM, MOVIMENT CONSTANT, CONSCIÈNCIA DE SER
Màgia desplegant!
Sense Llum interior, res d’exterior existiria.
Quan la consciència s’apaga, tot s’apaga.
La Llum neix de dintre, ara mateix i sempre, sorgeix dels teus ulls...,
del fons de la Ment, del Centre del Cosmos
MENTRE ETS VIVA-VIU
en tot lloc i circumstància, la Vida la duus posada.
És tu mateix.
Simbiosi constant, l’entorn t’embolcalla.
El recreen els sentits..., l'il·lumina la mirada.
La consciència surt del Més Profund.
És el fanal que ho mostra tot.
EN ELS DOMINIS DE LA MENT PERSONAL,
experimentes de forma singular el món col·lectiu.
Perquè només amb la teva llum pots veure el món, no amb la d’un altre.
En tot moment, la pròpia consciència crea la pròpia realitat.
Única, personal, intransferible.
La Llum de l’Esperit resplendeix en tu.
PRESÈNCIA CONSTANT
Ésser
EN AQUEST MÓN DUAL CONTEMPLAR-MEDITAR-REFLEXIOONAR... ÉS MOLT IMPORTANT
PERÒ A BADAR NO S'HI VAL
CONVÉ ESTAR RELAXAT..., COM UN GAT..., SEMPRE PREPARAT
ATENCIÓ!
ÉS UN “MESTRE” UN XIC ESTRANY
Perquè et roba el Paradís..., t’ensenya a estar vigilant.
Egocèntric, rapinyaire, petit o gran dictador,
es presenta revestit d’importància, exhibint autoritat terrenal..., o celestial.
Intenta convèncer, seduir..., però també pot mossegar...
Aquest és, al final, el seu últim argument.
Assegura que és aquí per ajudar-te, protegir-te, salvar-te de tot mal.
Afirma que, sense ell, estaries ben perdut.
T’està fent un favor! Regalant un gran servei!
QUAN LA TEVA VISIÓ TRAVESSA LES SEVES MÀSCARES
el pots veure tal com és, comprendre què està passant:
El guien velles inèrcies: egoismes, enveges, avarícies, supèrbies, vanitats...
D’una estranya febre està malalt:
s’anomena inconsciència d’Unitat, ignorància del Sagrat i cobdícia de poder.
Afalagant o atemorint, et porta a seguir el costum,
és a dir, les seves lleis..., els patrons que el fan ser rei.
Mentre siguis obedient, promet no fer-te mal.
O potser el bo i millor..., confort i felicitat.
DE POSSESSIONS I PRIVILEGIS ALIMENTA EL TEU ANHEL
En aquest o en altres mons, et ven un paradís, que mai acaba d’arribar.
Perquè el desig sempre genera més desig.
Necessitats infinites, set insaciable...
Així..., quasi imperceptiblement, per simple transmissió social, esdevens addicte a la matèria,
ignorant de l’esperit
Tergiversat el sagrat, s’entronitza el profà.
Fàcilment, ni te’n adones que ets presoner, si bades de per vida hipotecat!
Devorat l'espai-temps
Esclau de mil miratges, falses expectatives i necessitats.
PER ESQUIVAR ELS PARANYS CONVÉ ESTAR MOLT ATENT
cultivar la pròpia màgia és antídot eficaç.
Prescindir del superflu, bon camí.
***
TRAVESSANT EL LABERINT DE LA VIDA, TOT ÉS CANVI SEGUIT
Sempre envoltat de perills potencials, per molt que et vulguis protegir, avances al caire del no-res.
Enlloc hi ha seguretat.
És fàcil trobar-te desorientat, mancat de sentit.
Potser immers en situacions difícils.
Sempre amb la mort rondant: malalties, accidents...
TANMATEIX
més enllà de tot enteniment, del bé i del mal..., trobar-te perdut és condició humana, part de la vida.
Serveix per poder-te retrobar i valorar el què hi ha.
Abandona culpes, pors, importància personal...
Conserva oberta la ment i el cor.
Alça l’esperit
CULTIVAR LA PRÒPIA MÀGIA ÉS GRAN MEDECINA.
Fent camí, sorgeixen mols senyals orientadors.
En tot i cada cosa hi ha un missatge per a tu.
Mil guies es creuen en el teu camí.
Persones pròximes o desconegudes i fets significatius.
En qualsevol lloc i moment, poden mostrar-se d’infinites maneres.
Convé estar alerta.
INVOCA AMOR I HUMOR
Arribarà la paciència, ajuda i saviesa convenient.
Confia.
***
*
METAMORFOSI
(De com i perquè una roca va deixar de ser una roca)
Aparentment jo era una roca com tantes.
Però tenia un estrany desig, una pulsió poderosa.
Volia superar les meves limitacions..., alçar-me sobre la terra, transformar-me, polir-me...
FLORIR
Per poder-me oferir als passants..., que em mirarien sorpresos i potser es dirien:
Jo també puc.
*
Algun dia, algú escoltaria aquesta aspiració profunda
i posant en relleu les meves singularitats, realitzaria el somni.
Les altres roques se’n reien de mi: idealista, ingènua!, estúpida!
Això m’entristia molt i sovint em feia dubtar, desconfiar de mi mateixa.
Tanmateix, tossuda, tant com podia fidel al meu somni, mantenia viva la flama de esperança.
Així passaren moltes estacions, segles..., potser mil·lennis...
FINS EL DIA QUE UN INTENS DOLOR EM DESPERTÀ
Tota jo era remoguda, colpejada, arrencada a trossos, reduïda a pols!
Llargues hores, molts dies, eternitats durà el turment.
Vaig témer ser del tot destruïda, lamentar haver desitjat transfigurar.
FINALMENT, S’ACABÀ EL TRASBALS
Mentrestant, jo havia sofert una gran metamorfosi.
L’antic somni havia esdevingut realitat!
.JPG)
Gràcies, mil gràcies en dono ara a l’àngel transformador.
Per haver escoltat les insistents pregàries..., i no haver fet cas dels meus plors.
Ara infants i grans pinten sobre meu..., i jo en sóc feliç.
Veien que jo havia transformat, també altres roques ho van fer...
Així va néixer Rocaviva-Terraíndia!
Tu també pots !
PASSEJANT PER TERRAÍNDIA VIRTUAL..., HO ESTÀS FENT !
Això és Màgia en acciò !
**
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada