REGALS

 

REGALS

En la rifa quotidiana jo reparteixo els regals i quan toca, me’ls torno a emportar.

Com fruita madura cauen seguit, dins la meva boca oberta plena de dents.

Els trituro, per fer-ne de nous. No se m'escapa res..., ho reciclo tot!

Sóc el Creador i el Destructor. Donador de Vida i de Mort.

Batego al cor de cada cèl·lula..., la faig créixer i envellir..., les mato i ressuscito.

En l'hinduisme tenen tres "déus" fonamentals.

Que no són "déus", sinó "condicions primordials": Brahma és la força creadora. Vishnú conserva l'existència, la vida. Shiva l'extingeix, destrueix, mata..., i Brahma la ressuscita. Creació-conservació-destrucció. 

Les tres "energies" són una  i estan actives contínuament a tot arreu. De la partícula sub-atómica a les galàxies sense fi. Aquest és el "Déu únic" i la "Santísima trinitat" real. Que no es cap abstracció, "misteri", dogma ni acte de fe. (Pare, Fill i Esperit Sant), sinó una senzilla evidència.

Això és saviesa realista. Inventar deus antropomòrfics, amb pares, mares, fills, àngels alats, sants i representants humans infal·libles i tot poderosos, és ignorància, superstició i manipulació.

***

TOT ÉS RELATIU I PROVISIONAL EN AQUEST MÓN

Actors i escenaris no paren de canviar.

L’existència no s’atura, és perpetu moviment.

 

Té sentit aferrar-se tant on tot es mou?

Gastar tanta vida per aconseguir el que no es pot conservar?

Batallar costosament per coses que d'antuvi ja has perdut?

Per quelcom que, sovint, quan ho tens, aviat ja no t’és prou?

*

 

EL QUE PUJA, BAIXARÀ..., EL QUÈ APAREIX, DES-APAREIX

És?, deixarà de ser...!

Arrapar-se és sofriment!

 

TOT EL QUE ETS, TOT EL QUE TENS, TOT HO PERDRÀS

Constant et va arribant..., i es va esvaint...

Fins el dia en que jo m'ho emporti tot.

De fet mai res havia estat teu!, era obsequi transitori.

Amb gratitud, cada regal s’ha de retornar.

 

VENIR I MARXAR, DONAR I REBRE, GUANYAR I PERDRE

Forma part de l'aventura.

 

Recuperant l’esperit del joc, s'eixampla cor-ment-esperit.

Esdevens com el sol: resplendeix per a tothom.

Compartir amatent els teus tresors,

és font de felicitat.

 *

Mentrestant, dia a dia vas madurant.

Procura estar sempre preparat per tot deixar.

Gaudint, compartint i agraint cada moment que t’és donat.

***

UNA ÚLTIMA VOLUNTAT

Desitjant que es compleixi i que, per al bé de tots i del planeta, servís d'exemple

Ser embolicat amb un llençol m'és suficient, però si taüt cal, com aquest el voldria..., o de cartró.

És sensat i racional posar els recursos al servei dels vius, no al dels morts.

Natural i necessari és enterrar o cremar els cadàvers... Entregar-los al mar, als voltors, als cocodrils ... La terra torna a la terra. Els vius retornen a la Natura el què ella els ha donat. Això feien molts pobles nadius.

Per això és molt curiós la gran parafernàlia que en la majoria de cultures els humans realitzen en relació als cadàvers: grans cerimònies, enterraments amb  menjar i beure... estris, armes, joies... 

Piràmides, mausoleus, grans cementiris farcits de creus, làpides pomposes, marbres brillants... Taüts de caoba i de bronze per als rics... i d'aglomerat envernissat per als pobres, arrenglerats com sardines en llauna. Enterraments caríssims i potser pagant lloguer per la tomba. No és sorprenent tot plegat? 

Per a quan el bactericida, l'insecticida i el perfum de Chanel,? L'aire condicionat, la música estèreo, la pantalla integrada? Diuen que el facebook del mort amb codi de barres ja va de camí.

Escric això a Setembre 2022. Cues quilomètriques per veure el cadàver de la reina d'Anglaterra. Posseïdora d'uns 400 milions d'euros. Un sou anual de 125 milions. Nou residències: castells, palaus... el de Buckingham amb 775 habitacions i 78 banys. Finques: 19.000 Ha. inversions, etc. Cinc cents alts mandataris internacionals ha assistit a l'espectacle. 

Això ja defineix "l'elevat nivell" dels què ens governen. Només un govern de sAvis pot salvar el món.

***

ON NO ARRIBEN LES MANS COMENCEN ELS ULLS

Amb ells toquem les persones i les coses … 

Palpem l'entorn, el paisatge, rural o urbà, carreteres, edificis, muntanyes, rius, núvols, estels...

 

Del que físicament no estàs tocant el tacte físic no sents.

El que els teus ulls no veuen per tu no existeix.

"Ulls que no veuen cor que no sent"

*

 

AQUEST BLOG TÉ I NO TÉ MOLTS ESCRITS I FOTOS

Ara només pots veure aquestes paraules que estàs llegint.

Les altres paraules i les fotos són potencials..., dormen en la foscor..., fins que apareixen en pantalla.

No existeixen..., fins que les mires.

 

Cadascuna és fragment d’un tot més gran..., eco de moltes veus, llum entre moltes llums.

Reflex de quelcom ignot.

passat i futur s’hi troben

Tot plegat forma part d’un joc immens... que es remunta a l’alba dels temps.

EL GRAN JOC DEL DESPERTAR

 

CONVÉ APRENDRE A MIRAR... I TAMBÉ A ESCOLTAR

A tu mateix i a l’entorn..., qualsevol que sigui aquest.

I molt especialment als humans que van parlant..., intentant comunicar, amb millor o pitjor encert.

*

VARIATS AMBIENTS SONORS ENS ENVOLTEN

Alguns arriben de fora..., altres sorgeixen de dins.

Mil pensaments, variades veus, sorolls, musiques, cançons...

Molts ens són indiferents, altres, necessaris i plaents.

També hi ha els discordants..., no parlem dels feridors!

Acceptem o refusem, contínua, automàticament.

I, que més podríem fer?

 

Tanmateix...

Per desplegar la pròpia màgia,

convé aprendre a escoltar...

EN TOT HI HA UN MISSATGE PER A TU

T'ho recomano amatent..., endins i enfora escolta alerta.

*

PERÒ A VEGADES CAL FER-SE EL SORD I TAMBÉ EL MUT

fins i tot el cec o el mort..., mostrar-se absent.

És raonable tancar totes les portes,

quan el que pretén entrar és obstacle evident, clar destorb en el camí.

 

Convé aprendre a discernir quan obrir i quan tancar.

ESTÀ EN JOC EL MÉS SAGRAT

RESPECTAR ALS ALTRES, COMENÇA PER RESPECTAR-TE

Escolta i obeeix la Veu Profunda.

Abandona el que fa nosa.

Sigues tu mateix-a

*

LA RODA DEL DESTÍ

Sorgida de la Causa Primera, és misteri impenetrable, còsmic guió.

 

MÉS ENLLÀ DE TOT HUMÀ ENTENIMENT

del bé i del mal, de vida i mort,

impregna tota voluntat,

inclou acceptació i rebel·lió, llibertat i esclavitud, creients i descreguts...

cultivar el despertar, forma part de la la roda del destí

De tan evident, sovint no la veiem.

Obscura i resplendent, sempre rodant.

Mai no s’atura.

Ningú, res en pot sortir.

 

IMMERSA EN L'ESPERIT

MISTERI IMPENETRABLE

batega al cor de l’àtom, giravolta amb els estels.

Efímera en l’instant, eterna en el temps.

LA RODA DEL DESTÍ, A CADA SEGON TOT HO RENOVA.

Tu ho fas tot..., però no fas res.

Ets un actor, el guió et guia!

Saber-ho, sentir-ho, es gran descans.

ESCOLTA LA VEU PROFUNDA

Acceptació i rebel·lió són igualment part del guió.

Destí i voluntat van agermanats.

***

A VEGADES LA VIDA ES POSA DIFÍCIL,

fatigosa, molesta, estressant. Aguda, agressiva, feridora.

Revoltar-s’hi és fer-se mal.

 

MAGA I MAG APRENEM DE L’AIGUA

de tan fluida no es pot tallar

Circula sota terra i s'eleva pel cel, de la boira als núvols.

Està en cada gota, cossos, plantes, núvols, fonts, rius i oceans.

Va per on s’escau, alimenta, neteja..., però no es queda enlloc.

—es filtra, purifica, s’escapa evaporant—

No té forma fixa, s’adapta al que hi ha... 

Però la seva força arrossega obstacles, dissol, oxida i poleix el més dur.

Sent incolora es vesteix de colors..., negre de nit, blanca amb la neu... 

Sent insípida s'incorpora tots els gustos.

Amb paciència i humilitat, no oferint resistència, rebentant o evaporant, tranquil·lament activa, segueix el seu curs.

Diuen que prové de Cosmos enllà..., potser nosaltres també...

FREDA O ARDENT, ACOLLINT LA REALITAT, TOT ES TRANS-FORMA

Veus que ets un més entre molts, no el centre del món.

Un glop de consciència, un tros d’Univers.

Disminuint la implicació, augmenta la pau.

Tot perd importància..., la Màgia sorgeix.

 

Els moments difícils passen més lleugers.

Les proves més dures troben un recer.

Bo i dolent deixar-ho passar.

La vida és un riu! Brolla constant!

Tu una gota en ell.

*

APRECIAR EL PRESENT, AGRAIR EL QUÈ HI HA,

és font d’alegria i felicitat.

 

Amiga, amic,

deixa’t guiar per la teva màgia!.

Portar pel Gran Riu!

endins i enllà

*

SOBREVOLANT CONDICIONAMENTS I PORS

— tot això que obscureix la pròpia essència—

Sota les àmplies ales de l’Esperit, sóc Xamàn Volador.

Per sobre les grisors del món, puc ensenyar-te a volar.

Pels laberints de la ment..., per espais espirituals.

 

Si vols venir amb mi...,

travessarem insospitats paisatges.

Albes lluminoses..., matins transparents..., migdies colpidors...,

tardes plàcides..., capvespres roents..., nits fecundes...,

somnis conscients

 

Coneixerem, sentirem

oceans d’espai-temps, universos sense fons.

Escoltarem mil sons, mil veus...,

i un silenci interior més poderós que tot soroll.

Viurem..., infinites situacions, percepcions i cognicions.

Apreciant tot, sense identificar-nos amb res

—aquest és el secret—

Entre experiències fluirem lleugers.

 

Si vols venir amb mi..., ves entrenant...

Cultiva la pròpia màgia

amb

CONSCIÈNCIA-PACIÈNCIA-AMOR, KORATGE I BONUMOR

les ales van desplegant