SOLITUD
Cadascú habita solitari en la seva cova, cabana, casa, pis o palau.
Cadascú viu dins les fronteres de la seva pell..., i del seu entorn, que és la segona pell.
Dins els límits de la seva ment, percepcions, sensacions, sentiments... únics, intransferibles.
Fins i tot en família, amics o multitud, la frontera persisteix.
Doncs per molta empatia o amor que sentim,
ningú pot realment entrar en la pell, el cos i la ment d'un altre.
NAIXEM SOLS, VIVIM SOLS, MORIM SOLS
En l'entremig, bastim ponts efímers, sovint ficticis, amb la solitud dels altres.
Quan els ponts es trenquen, o en absència de relacions satisfactòries...
la soledat no volguda arriba.
Diuen que és desoladora, terrible, el més gran càstig o dol... i que perjudica la salut.
Alguns la temen enormement i fan tot el possible per evadir-se'n.
La societat ofereix infinitat d'entreteniments per fugir de si mateix.
Però només temporalment es pot aconseguir,
doncs la consciència de si sempre torna i amb ella la buidor.
Perquè, en absència de sentit, és el teló de fons..., sempre present.
Els mil esports, futbols i alcohols: drogues legals de consum massiu.
Consumismes irracionals, modes absurdes, concerts banals.
Drogues destructives, ansiolítics variats...
Política buida, medis intoxicants: premsa groga, televisió brossa, religions alienadores...
Des dels romans i potser abans que tot s'hi val. Pa i circ per entretenir al personal.
*
Els què temen la solitud i en volen fugir a tot preu,
estan condemnats a buscar evasió seguida que, pagant o de franc arreu s'ofereix.
Així arribaran fàcilment a la mort endormiscats, desert el cor, buida la ment.
Fins al final esquivant-se a si mateixos, addictes a l'espectacle...
Pendents de les anècdotes dels altres i de batalletes absurdes,
s'estan perdent l'essencial de si mateixos:
la pròpia vida, la pròpia màgia.
No sembla doncs adient intentar fugir de la solitud.
Millor aprendre a conviure amb ella, a gaudir-la, doncs és un gran regal.
*
TROBAR-SE SOLS PER A MOLTS ÉS EL PITJOR CÀSTIG
Per altres tot el contrari, la soledat és la millor companyia.
EFECTIVAMENT
Qui ha aconseguit un estat d'integració amb si mateix i amb l'entorn,
no necessita el contacte humà habitual (generalment basat en convencions, fet de tòpics, superficial, quan no bel·licós o competitiu), ni pateix la seva absència. L'ésser humà és un ser sociable certament, peró també pot transcendir les condicions del seu entorn social. Distanciar-se'n per, des de lluny veure-hi més clar..., i poder actuar amb més lucidesa, coherència, empatia, compassió, amabilitat...
Qui està habituat a explorar l'interior del seu ésser i el seu entorn immediat,
reflexionant, meditant, contemplant...
no experimenta la necessitat imperiosa de socialitzar... Doncs està més capacitat per empatitzar amb el món. Sent la humanitat en si mateix, percep als altres com a germans llunyans..., com a illes, connectades en profunditat. Així, ni en el més gran aïllament mai es troba sol, sempre subtilment acompanyat.
Connectat amb la ment col·lectiva, amb l'esperit de tots els altres
*
*
*
Trobar sentit a la vida és un element vital,
que afavoreix la salut i el benestar dels éssers humans. Qui porta una vida, sense nobles objectius, intranscendent, mancada de sentit, necessita omplir-la de superficialitats per suportar-la. Aquí s'hi troben multitud de persones: tots els que viuen la solitud com una cosa insuportable, fins a l'extrem que els pot dur a adaptar-se a relacions tòxiques, a patir malalties, depressió i fins i tot al suïcidi. Que, per cert, estan augmentant notablement.
Magues i mags, a l'ermita o a ciutat, allunyant-nos del soroll mundanal,
dels aspectes més egoics, narcissistes i banals de la societat, fugint de l'entreteniment amb què ens intoxiquen i anestesien, cultivant la llum, connectant amb tota la humanitat, trobem una font interna de sentit profund que dissipa el sentiment de soledat com a carència.
No es produeix depressió ni tristesa, sinó tot el contrari: lucidesa, equilibri, plenitud, alegria...
La satisfacció de ser coherents amb els nostres ideals i de treballar per ells.
Això és benèfic per a la salut física-mental-espiritual, pròpia i de l'entorn.
Nosaltres, encara que molts amb família i amics, busquem, necessitem espais de solitud, o ens instal·lem en ells. Això ens ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos i a relacionar-nos més adequadament i creativa amb els altres.
La solitud afavoreix la reflexió i el creixement interior, el desplegament de les pròpies capacitats, de la pròpia màgia. Aprenem a ressonar, a expandir-nos fins a l'arrel col·lectiva, fins al més profund de la humanitat.
Nosaltres trobem en la soledat una font inesgotable de inspiració i benestar.
*
Cercadors-trobadors, magues i mags, sabem que som com fulles d'un gran arbre...
que la nostra veritable identitat, no és la de individus separats, egos aïllats, sinó facetes, fractals que quelcom més gran: la humanitat. Per això, en societat o solitaris, sempre estem simultàniament sols i acompanyats.
*
"LA SOLEDAT NO ÉS ESTAR SOL, ÉS ESTAR BUIT"
Sèneca
*
*
CAST ELLS
EN EL MEU CASTELL SOLITARI HI VISC
És molt gran i molt petit, segons com es mira.
ALTRES CASTELLS
n’hi ha de ben propers, però queden llunyans.
Tu també en tens un!, hi has parat esment?
MAGICA MENT
Ara estenc un pont fins al teu castell.
És el teu castell semblant al meu?
Sòlid com la roca, i fràgil com cristall?
Està aturat en l’instant, i volant amb el temps?
És fugaç però etern l’espai que l’envolta?
L'estança on ara sóc... l'abraço amb la vista.
En te tantes de cambres que en elles em perdo .
i cadascuna... és un univers.
EL TEU CASTELL ÉS TAMBÉ AIXÍ ?
És un castell... o és un miratge?
En el meu castell, sóc l’esclau i el rei.
Ignorant i savi, valent i covard.
Ara despert adés dormint.
Amb el meu destí, uns dies content.
Altres, gran tristesa, de què l’enyorança?
Molts gran alegria... simplement de viure.
Pujo a les altes torres, baixo al soterranis.
Pels mil passadissos sorprès em deixo fluir.
Desesperançat o serenament,
observo el món riure i també patir i plorar.
Contemplo l’entorn, l’inventen els ulls?
Sóc jove i sóc vell com el meu castell.
De poc estrenat, i ja es va desfent.
No serà de sorra?, i si fos de núvols?
segurament
No tinc cap castell, però sí que en tinc un.
És la meva llar, i jo me l’estimo.
Somni o realitat, igual resplendeix.
Cada esclat de llum efímer miracle.
Constant devenir, l’instant immòbil.
Sóc tot i sóc res, com el meu castell.
Un retall d’espai-temps, un glop de consciència.
Aquesta presència que ara estàs sentint.
Màgica-ment... telepàticament...
Des del teu castell.
*
JA ÉS BEN SORPRENENT!
Simplement existir.
Cada gota d’aigua és aigua, tota flama és foc.
Cada ésser humà, un aspecte de la Humanitat.
Tots tan diferents..., i tan similars.
*
Com tu, sóc gran i petit, pesant i lleuger...
sóc recte i corbat..., tosc i polit.
Estic acabat i també incomplert.
Com jo, ets forma i ets buit, individu i multitud.
Present i absent. Sa i malalt. Ets pobre i ets ric.
Ignorant i savi..., somni i realitat.
Tot és relatiu, segons com es mira.
Mirem amb bons ulls!
Poc ens coneixem, però ens coneixem molt.
Som vells com el món i acabem d’arribar.
Pugem i baixem, anem i tornem, venim i marxem.
Parlem i callem, vivim i morim.
Transportem la Llum i ella ens transporta.
SOM MÀGIA EN ACCIÓ
O
O
O
O
O
O
SOM MÀGIA EN ACCIÓ
SÓC TU I TU ETS JO... VIDA VIVINT
Fills de la Terra, germans en l’Esperit.
Parts del mateix joc.
Semblants i distints..., iguals en el fons.
entitats conscients, consciencia vibrant
Polint diferències..., cultivant la pau.
Ajuntar les llums, donar-nos les mans.
Compartir camins, eixamplar horitzons.
LLEGINT, LLEGINT, JUGANT..., VA SUCCEINT
*
s'apropa seguit però no es mou de lloc
no surt de la pantalla però entra pels ulls
MAI TORNARÀS A SER TAN JOVE COM AVUI
tampoc mai havies estat tant vell-a
*
ACOLLIR LA MORT
AJUDA A VALORAR LA VIDA, CADA DIA, TOT MOMENT
En aquest món, una sola certesa tens: així com vas arribar, tard o d’hora marxaràs.
*
Morir és cosa natural, succeeix contínuament.
La forma tenaç transforma, la vida seguit se’n va.
Respirar oxida, menjar intoxica, bellugar gasta..., ràpid o lent, existir mata.
La Vida ens alimenta i al mateix temps ens devora.
*
Mentre duren les piles,
convé tenir-ho ben clar, mirar-ho directament..., perquè...
Acollir la mort seguida..., ressuscita a cada instant!
*
Per poder serenament partir, una cosa ajuda molt:
haver viscut!, haver estimat!, desplegat la pròpia màgia.
*
Si el bressol és un taüt, el taüt..., serà un bressol?
Sigui final o bressol, o ales vers altres mons,
procura morir amb les mans i el cor ben nets.
Havent perdonat les ofenses i repartit tots els regals.
Això dóna una gran pau.
*
MENTRESTANT
Agraeix el passat..., és l’arrel que t'empeny.
I agraeix el futur..., és el fruit que t'estira.
Sobretot el present.
LA VIDA ÉS ARA
Alegria
***
DIVINA GRÀCIA
Quan en calma o en tempesta...,
sagetes de llum còsmica assoleixen el centre de l'ésser...
la vida sencera esclata en singulars focs d’artifici.
Floreix la nit..., neix un nou dia.
tot vibra intens
*
DES DE L’ÍNFIM A L’ETERN
Tot i cada cosa és... màgic fluir.
Conformitat. Agraïment.
Festa important!
Cada moment és, amarg o dolç, despert l’esperit,
vivència profunda..., un gran misteri.
DIVINA GRÀCIA
Màgia en acció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada