PERQUÈ EL PLANETA ÉS UN, I CADA HUMÀ UN TROS D’HUMANITAT
Tot ens afecta a tots
El sents, ara mateix, el crit de la humanitat sofrent?
Sí, ja fa molt temps que el sents.
Fins al racó més remot, hi arriba un clamor immens que cobreix la Terra.
Tot el sofriment del món..., tota la ràbia.
ÉS ALARIT DE DOLOR, BRAM FURIÓS,
CRIT DE RESISTÈNCIA
lament profund, esgarip ple de por..., i d’esperança.
Clama Respecte i Justícia, compassió..., estimació...
*
MÉS O MENYS FORT, TOT-HOM EL SENT
i si no el sent, l'afecta igualment.
Vulgui o no mirar, vulgui o no escoltar... a tothom ateny.
És mala consciència, culpa difusa, aire dens, toxina constant.
D’una forma o altra, física i mental, tots n’estem malalts.
Genera neurosi, inquietud, buidor, agressivitat...
Obscureix la Llum, torna gris la vida.
Sobretot als paisos colonitzats-espoliats-explotats pels occidentals... i altres.
Sobretot als paisos colonitzadors, lladres, explotadors...
L'opulència dels uns és la misèria dels altres.
CULTIVANT LA PRÒPIA MÀGIA
ET VAS ALLIBERANT DE LES PRÒPIES CADENES
*
Curar les ferides del passat, elevar el nivell present...
eixamplar l’esperit,
és medecina sanadora de mil mals.
Facilita conscienciar-se de la realitat global..., i ser coherent en la vida quotidiana
Facilita una vida personal més realitzada i un món millor.
*
Perquè la pau creixi en tu i al teu entorn...
PER HUMANITZAR LA HUMANITAT,
i què el clam esdevingui cançó.
*
EL CANVI COMENÇA EN CADASCÚ
Per al teu propi bé i per al bé de tots...
LA PRÒPIA MÀGIA
no te la perdis
*
HI HA UN TEMPS PER DORMIR I UN TEMPS PER ESTAR DESPERT
També hi ha un temps per gaudir..., i un temps per patir.
Per llei de vida i per instint de supervivència, el sofriment ningú el vol.
Malgrat que en general s'imposa.
Per dignitat humana, cal combatre tot sistema social o religió explotadora.
Generadors de dolor i sofriment racionalment innecessari i contrari el bé comú.
Combatre'l no amb les seves armes, sinó aportant llum...
Cultivant valors humans: el bo i millor de cadascú.
LA PRÒPIA MÀGIA
*
Però tard o d'hora, petit o gran, per causa humana o altres,
constrenyiment, accident, malaltia..., dolor i sofriment arriben.
Quan no es pot evitar, si no es pot fugir...
resistir-s'hi n’augmenta la virulència.
Si t'encares a un tanc, normalment t'esclafarà..., tanmateix, existir és resistir.
Cadascú ha de trobar el seu camí.
Adequar-se a la circumstàncies segons les seves condicions i capacitats.
Patir forma part de la vida.
Reconeixem el plaer, per contrast amb el dolor.
La vida comparant amb la mort.
EL SOFRIMENT TRENCA LA CUIRASSA DE L’EGO
Mostra que som vulnerables, fràgils, efímers.
Evidencia que res no podem retenir, que bo i dolent tot passa.
Ens dóna humilitat, profunditat, relativitat, compassió...
Empatia envers el dolor i patiment de la humanitat.
Tancant uns camins, per obrir-ne d’altres,
imposant-se, ens porta a l’acceptació del fet real.
Rompent costums, ens obliga a créixer vers el desconegut.
Estripa el vestit que ens venia petit..., trenca la closca.
Obre escletxes perquè entri la Llum.
PERQUÈ LA LLUM INTERIOR I L'EXTERIOR S'HARMONITZIN
Ens prepara per viure..., i per morir.
*
El patiment psicològic i especialment el dolor físic, són de mal portar.
Per moltes assegurances que contractis, per molt que corris o te'n amaguis, t'encalçaran.
Si t'hi baralles els estimules.
Acollint-los es fan petits, mosseguen menys fort..., potser se'n van...
*
EN TOT CAS
Un excés de patiment pot traumatitzar molt..., trencar irremeiablement.
El perquè de tot plegat és misteri sense fons.
Condició terrenal.
Tard o d'hora, tot el què ha estat alçat caurà. Tot el què ha nascut morirà.
Tot el què està sencer es trencarà.
També els grans imperis. També el capitalisme dominant.
La Història mostra que tots els imperis acaben per desintegrar-se.
Curiosament, de moment, monarquies i grans sectes-religions persisteixen..., peró també cauran.
EL PROPER MOMENT ÉS UNA PORTA TANCADA
Fins que traspasses el llindar no pots saber darrere què s’hi amaga.
La pantalla anterior ha passat, la següent és interrogant.
Viure en l’incertesa és condició humana, forma part de l’existència, dóna gran intensitat.
De fet, no és l’essencial del joc?, l’emoció?, la sal?, la guspira de la vida?
Sense ella no hi hauria aventura ni misteri. Tot seria estancat avorriment.
Quedaria aturat i cauria en el no-res.
*
EXISTIR ÉS IMPLOSIÓ-EXPLOSIÓ
Des del món sub-atòmic, fins a la galàxia més gran, batec constant.
.
.
.
.
Batec atòmic i còsmic.
Simultani emergir i disgregar-se.
Inspirar-expirar. Anar i venir. Pujar i baixar. Gaudir i patir.
Sístole i diàstole..., bategar..., ara mateix, el cor dins del pit.
*
El mateix llenguatge és per naturalesa dual... naturalment contradictori.
Navegant sempre entre el sí i el no. Entre això o allò. Entre blanc o negre.
La resposta és si i no, això i allò.
Entre blanc i negre tots els colors.
*
GUSPIRA SOM ENTRE ETERNITATS
i tanmateix un punt conscient al centre de tot
*
Fina és la ratlla que separa vida i mort.
POR, NEGUIT, PERILL: INSEGURETAT, AQUESTA TANT TEMUDA SENSACIÓ
Que laboriosament ens porta a alçar mil proteccions...
Assegurances, alarmes, portes blindades, guardioles voluminoses, seguretats mil...
per intentar resguardar el que de totes maners tenim perdut.
A tothom, desgràcia, accident, malaltia, ruïna i mort amenacen seguit.
Fins els més poderosos coneixen la por i estan subjectes a decadència i mort.
LA INCERTESA
Sabent que és part del joc, convé acceptar-la amatents.
Recordant que tot és efímer i relatiu, de tot distanciar-se una mica.
expandir la perspectiva
Magues i mags som conscients de ser minúsculs en l’immens.
Part d’un tot aliè al personal desig i voluntat.
Però del qual desig i voluntat en formen part.
Subjectes a infinits paràmetres incontrolables.
QUE LA POR DEL DEMÀ NO ENS FACI PERDRE L’AVUI
Cultivar consciència-paciència- amor-koratge i bonumor ajuda molt a confiar.
Facilita encarar, valents, l’interrogant... per poder gaudir el constant miracle del present.
única realitat possible
*
*
ÉS TEMPS DE DESPERTAR... DE REACTIVAR MAGA-MAG!
Tots estem poc o molt desperts. Tots podem estar-ne més.
Despertar és trànsit, de la nit vers l’alba, del somni a la vigília...
estar Present
ÉS TRANSFORMAR IGNORÀNCIA EN SAVIESA
il·lusió en realitat, ceguesa en visió, presó en llibertat.
viure el moment
És passar de la inconsciència a la consciència,
de l’ordinari a l’extraordinari, del banal al Màgic, del profà al Sagrat.
*
Despertar és pujar la Terra al Cel i baixar el Cel a la Terra,
entre ells, anar i tornar
ÉS CAMÍ I LLOC D’ARRIBADA,
guspira vital
Cadascú a la seva manera, la va vivint...
desplega constant.
Màgicament, la paraula apropa al fet.
Desprès de llarga nit..., arriba l'alba !
ÉS TEMPS DE DESPERTAR
Alegria!
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada