LES ALES DE L’ESPERIT
Si harmonitzem femení i masculí, sí i no, blanc i negre, pobre i ric...
ENS SORTIRAN ALES !
COM TU,
visc sobre la terra i sota el cel..., estic fet de terra i cel.
Avanço per la vida. La vida avança en mi...
Oscil·lant entre sí i no, salut i malaltia, vigília i somni, viure i morir.
Com tu, un més entre bilions, sóc només un microbi.
Una guspira entre dues eternitats i una eternitat vibrant en cada instant.
Bategant en la meva gran petitesa, com tu..., sento una crida..., un Destí.
Potser una missió..., un sentit ocult!
El futur ens atrau..., s'imposa aliè a tot desig i voluntat.
"L'humà proposa i el Cosmos disposa"
*
COM TU, COM TOTS, UNA CERTESA TENIM:
morim..., la vida del cos-ment es gasta i s'acaba.
Tal com vàrem aparèixer, des-apareixem.
Diuen que transformem en papallones, esperits voladors, consciència alliberada.
Serà cert?, o només afany de viure?
Tanmateix..., per què preocupar-se?
Cada cosa ve al seu temps.
El què sigui, arribarà inexorable!
*
MENTRESTANT, CAMÍ FENT..., COM TU
No espero a demà, ni a un hipotètic futur per començar a volar.
Centrat en l’avui, en l’ara, única realitat..., sense preses, però constant,
entreno les ales de l’esperit..., i volo fins on puc.
Cavalcant l’instant, com tu...,
més enllà de tot raonament, el present cau sense pausa en el pou sense fons del passat...
i el futur ens atrau..., ens aspira irresistible.
TOT ÉS MENT
LA CONSCIÈNCIA GENERA EL MÓN
Sense consciència no hi ha experiència.
Els sentits capten una ínfima part de la realitat,
són l’escletxa, el pont, l’antena que permet percebre, interpretar fragments del misteri que som i ens envolta.
ULLS TANCATS, NO HI HA VISIÓ
El què no observes, per tu no existeix.
Quan t'adorms..., tot desapareix.
TOT ÉS MENT
La consciència genera el món.
La realitat depèn del punt de vista de l'observador
Sense observador no hi ha observat.
*
La "realitat" és multi-dimensional.
El què ningú mira no existeix.
(Antiga controvèrsia filosòfica, ara corroborada per la ciència)
*
L’ESPAITEMPS ÉS UNA DIMENSIÓ MENTAL
Passat, present i futur, existeixen en la ment.
Ella conforma l’escenari en què ens movem.
Cadascú ho experimenta diferent.
*
LA VIDA ÉS UN GRAN JOC..., UN GRAN ENIGMA
una immensa xarxa de possibilitats infinites.
Tot és ment.
La consciència genera el món.
*
Sensacions, percepcions, pensaments, sentiments...,
són aspectes de la ment.
La Lluna, el Sol, els estels..., dins d’ella giravolten.
El cos, els altres, les coses, l'entorn..., tot és dins la ment.
La ment personal dins la Ment global.
La Ment col·lectiva de la humanitat:
UN MISTERIÓS, INCOMPRENSIBLE ECO DEL GRAN ESPERIT
ANHELA, LA MÀGIA, REALITZAR-SE
Constantment es voldria expressar...
A flor de pell cada moment la pots sentir...
ARA ÉS AQUÍ
Però és tortuosa la vida i plena d’obligacions i obstacles.
Necessitats, treballs, penes, alegries, pors i valenties..., emocions, pensaments, sentiments...
Són aprenentatge, formen part del joc!...,
Així és la vida al planeta Terra: cada dia una aventura.
INVENTANT OASIS AL DESERT, SILENCIS DINS DEL BROGIT
Acollint dies i nits, calmes i tempestes,
eixamplant la Visió
FACI BONA O MALA MAR..., SEMPRE ENDAVANT...
Convertint la dificultat en estímul, el problema en desafiament creatiu.
L’obstacle en lliçó, en graó per elevar-te.
***
NO OPOSANT RESISTÈNCIA
cavalca sobre el que et volia destruir
Deixa’t dur per les onades, és la forma de surar.
CONFIA EN LA SAVIESA PROFUNDA
Sorgirà el valor, flexibilitat i força per navegar calmes i tempestes
SORGIRÀ AMOR I HUMOR
per enlairar-te en el propi cel, més endins i enllà de tot...
fins a la Llum més alta
QUE ÉS DINS DEL TEU COR
***
L’HORA ÉS ARRIBADA
Desprès de molt temps endormiscat, cada dia més vaig despertant.
M’alça la Terra vers la Llum.
Deixo la adormida horitzontal
—soterrada, obscura, inconscient—
Assumeixo la desperta vertical
—elevada, il·luminada, conscient—.
M’alço de la Terra vers la Llum.
MÀGIC DESIGNI... DECIDIDA VOLUNTAT,
abandono la foscor primigènia..., surto a la llum..., la llum arriba.
M’alça la Terra vers el Cel.
SEGUEIXO CONNECTAT A LA TERRA,
és la mare, la base, el fonament.
Però no en ella colgat.
Ara sóc pont entre Terra i Cel.
Profund i elevat es troben. Terra i cel es casen.
ESPIRITUALITZA LA MATÈRIA
MATERIALITZA L’ESPERIT
constantment
***
NO BADEM
Esperem..., no ens precipitem..., primer pensem...
Mira!
QUIN ELEMENT MÉS ESTRANY!
Mai n’havia vist d’igual.
Semblaria que somriu?..., o pretén intimidar?
Observem-lo atentament...
Síííí!, gustós t’esclavitzaria...
ALERTA !
Al llarg dels camins del món,
disposats a devorar-te l’energia, el temps, la vida... variats predadors esperen el teu pas.
Molts d'ells convenientment disfressats:
Vestits de blau i corbata i també d'ensotanats, seriosos o somrients, seduint, enlluernant...
Sovint prometent el millor..., en aquest o en altres mons, gran plaer i felicitat.
També convocant velles inèrcies i temors, amb lleis, pistoles, sancions i presons amenaçant...
Coaccionant amb inferns, càstigs i privacions... i aplicant-los quan convé, si no vas pel “bon camí”.
Inconsciència, ignorància, prepotència...
Egoisme, avarícia, enveja, por..., generen vibracions fosques.
T’hi pots quedar empresonat..., l’ànima emmalaltir..., l’esperit naufragar.
D’AIXÒ CONSCIENTS,
guiats per la pròpia màgia,
procurem, Maga i Mag, no passar-hi gaire a prop!
Poca broma...!, millor no jugar a certs jocs...
Abans fugir que morir!
O trobar-te encadenat.
*
LA PRÒPIA MÀGIA ÉS..., REALITZAR POTENCIALS
Passar de la fosca a la claror..., de la queixa a l’alegria.
Despertar creixent.
*
MÉS ENLLÀ DE NUVOLADES I TEMPESTES,
resplendeix la Vida com un sol.
No te la perdis!
TRENCA MOTLLES!, SUPERA LÍMITS!,
traspassa la inconsciència!, aparta els vels de la ignorància!
Arriba al cim de tu mateix!
Deixa volar l’esperit.
*
PERQUÈ ELS EXTREMS ES TOQUEN
de la Terra al Cel només hi ha un pas.
I de l’egoisme a l’altruisme, del vulgar al màgic, del profà al sagrat...
L’estàs fent, és un procés natural.
Al teu ritme i manera...,
LA PRÒPIA MÀGIA VA DESPERTANT
És l’hora dels Mags!
**
RECORDA
PRACTICANT..., ENS SORTIRAN ALES !
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada