DESPERTANT
CRIDAT PELS ESTELS... SURTO DEL FONS DE LA TERRA.
Cridat per la Terra...., vinc de llunyans estels.
Tu m’has cridat!
He vingut per ajudar-te en el camí del despertar.
Hi han en tu, hi han en tots, enormes potencials endormiscats.
Desvetllar-los és la clau..., medecina per molts mals.
*
TOT ÉS DUAL EN AQUEST MÓN
De la vida no pots voler-ne un sol costat, amb l’advers sempre et barallaràs.
Convé reconciliar plaers i dolors..., amors i desamors..., vida i mort.
Necessitem expirar per poder inspirar...,
baixar per poder pujar, plorar per riure, morir per viure.
Bo i dolent, cal deixar-ho passar.
Valorar-ho tot sense aferrar-se a res.
En tot i cada cosa hi ha un missatge, una lliçó.
constant, s’explica per sí mateixa
*
MÉS ENLLÀ DE PREFERÈNCIES, TOT ÉS COM ÉS
El remei de moltes problemes..., és no buscar remei.
Aprèn a jugar, a gaudir l’efímera realitat.
Dirigeix l’energia vers el que importa realment.
LA PAU D'ESPERIT
***
EL PUNT ÉS UN CONCEPTE METAFÍSIC
Representa Unitat, Principi, Centre.
Consciència. Presència.
.jpg)
Un concepte metafísic que s’expressa amb un punt físic.
Es pot dir que tot és fet de punts atòmics:
partícules elementals fonament de la matèria que som i ens envolta:
electrons, protons, neutrons... quarks, positrons, neutrins, electrons...
vertiginosos..., vibrant en buits immensos.
... endins, endins, endins sense final...
Micro-cosmos
... enllà, enllà, enllà sense final... estels, planetes, galàxies...
vertiginosos..., vibrant en buits immensos.
Macro-cosmos
Entre l'infinitament gran i l'infinitament petit..., l'ésser humà.
Aquestes lletres i les imatges, també són fetes de punts..., de píxels.
EL CERCLE ÉS UN PUNT EXPANDIT
un Centre projectat en infinitat de punts equidistants.
En tres dimensions és una esfera,
imatge de perfecció i totalitat.
Centre és Unicitat, Esperit, Origen.
Perifèria és multiplicitat, matèria, manifestació.
*
CONSTANTMENT,
des del Punt Central,
des del nucli de l’àtom, des del Cor del Cosmos..., eixampla l’existència en infinites perifèries.
..jpg)
Vida fluint, Univers en expansió.
Gran enigma..., Màgia immensa.
CADA INSTANT N'ÉS UN ASPECTE
Punt perifèric.
Reflex del Centre.
ARA I SEMPRE. AQUÍ I EN TOT LLOC.
EL CENTRE ÉS PRESENT
I
I
I
I
II
I
La consciència és un punt en l'espai-temps.
ARA MATEIX AQUÍ
ets consciència vibrant
Màgia i Misteri.
***
ES TRACTA DE DESPERTAR: REACTIVAR, DESPLEGAR, ACOLLIR...
Trobar a la vida sentit per sí mateixa.
No hi ha més gran cec que qui no vol veure.
No hi ha més gran sord que qui no vol escoltar.
Ni més gran idiota que qui no vol pensar.
Ni pitjor mut que qui no gosa parlar.
Si l’ull dorm, encara que obert..., no veig la Realitat.
Projecto prejudicis, no hi ha Visió, estic com cec.
Si l’oïda dorm, tot i no estant sord, no estic atent.
Adormit el tacte, ni forma, ni textura, ni carícia.
Boca closa, ni gust, ni paraula, ni cançons.
Si la ment dorm, si la consciència dorm, tot dorm.
No havent-hi observador, no hi ha observat.
Adormir-se en la inconsciència, és no viure realment.
Alguns són morts vivents.
Si vols sentir-te millor i tenir més recursos per encarar aquests temps difícils...
Cal reactivar la pròpia màgia i escampar-la al teu voltant.
TOT TÉ UN RETORN
ES TRACTA DE NÉIXER, RENÉIXER, DESPERTAR!
Obrir la percepció! Tots els sentits, cor i ment...
Cultivar la consciència, és font de lucidesa i d'acció coherent.
De pau, alegria i felicitat.
Descobrir l’essencial, en tu i al voltant.
Trobar a la pròpia vida sentit per sí mateixa.
Sovint no és fàcil, més aviat difícil quan hi ha patiment.
RELATIVITZANT..., CAL SERENAMENT PERSEVERAR
****
PRESONER EN LES FOSCORS DE LA INCONSCIÈNCIA,
atrapat en els vels de la ignorància,
desitjant ardentment veure la Llum...,
respirar net, ample i profund... es marcia un gran tresor...
Una Maga, un Mag tancat,
QUE ARA ES VA ALLIBERANT...
Un esperit somnolent
QUE VALENT VA DESPERTANT
Trobant a la vida sentit per sí mateixa.
Alegria!
AQUÍ-ARA
T’embolcalla un Cercle Màgic,
guaridor de dolors i patiments
Et dóna llum i energia per acollir la Realitat.
MÉS ENLLÀ DE VOLUNTAT I DESIG, TOT VA FENT EL SEU CAMÍ
Em pregunto si camino o potser sóc caminat.
Agradi o no, el que hi ha no es discuteix.
La realitat s’imposa.
Veig com la Vida fa i desfà.
No sóc jo qui la controla, sóc per ella controlat.
Simple part d’un tot immens.
De què serveix preocupar-me si jo sóc part del procés?
Cada cosa té el seu temps:
A vegades cal restar assegut i altres caminar..., o córrer.
A vegades cal callar i altres parlar, cantar o cridar.
Abandonant resistències l'espontani fluir..., acollint l’incomprensible tal com és,
acceptant valent l’inevitable, disminueix o desapareix el sofriment.
Així guareix l’ànima ferida, s’ajunta el que semblava separat.
S’abracen les dues mans, de la vida els dos costats.
Dolor i plaer, gràcia i desgràcia, salut i malaltia.
Matèria i Esperit
El defecte es fa virtut.
Sense deixar de ser jo, em dissolc amb l’Univers.
Acollint el meu destí, retrobo la llibertat.
De manera natural, desplegant en l’espai-temps,
va florint el sofriment.
*
PER ASSIMILAR-HO PROFUND
... rellegeixo a poc a poc ...
... i tanco llargament els ulls...
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada