MENT

 

 

TOT ÉS DINS LA MENT

Des de la Llum, això es veu ben clar.

La consciència és la font d’on brolla tot.

Sense observador no hi ha observat.

El què ningú mira..., no existeix.

*

RES ES MOU PERÒ TOT ES MOU

ÉS LA MENT QUE GENERA CADA VIVÈNCIA

cada angle i particular forma de percepció.

En ella es reflecteix el que ets i t’envolta.

Enfoca, projecta, interpreta..., crea el teu món.

Interior i exterior reverberen en ella.

 

Estels i planetes, muntanyes i valls, selves i deserts...,

rierols i oceans, pobles i ciutats, autopistes i camins...

tot és en la ment: reflex constant, eco tenaç.

 

Ratolins i elefants, balenes i sardines, àligues i pardals...,

formigues i cucs, microbis a bilions, àtoms infinits...,

són representacions mentals, miratges fugissers.

Reals per a tu..., mentre els penses o els mires.

 

Oblits i records..., realitats, imaginacions, somnis...,

sentiment, pensament, emoció, sensació...

totes les infinites percepcions i cognicions...

Tu sencer..., la vida sencera..., cada instant...

Tot és experiència transitòria, interpretació subjectiva.

Ecos fugissers, energia fluint...

 

CADA PETITA MENT ÉS NEURONA DE LA GRAN MENT.

Còsmica Presència. Sinapsis seguida!

Miralls dins de miralls fins a l’infinit.

ESCLAT DE LLUM

Consciència de ser.

***

DESESTIMANT PREJUDICIS, OBSERVANT TRANQUIL·LAMENT,

s’afina la percepció.

L’INVISIBLE ES FA VISIBLE

L’UNIVERS, EL MÓN, L'ENTORN, ELS ALTRES...

 ELS VEIEM, ENS ENTREN PER DOS PETITS FORATS

La ment és ínfim mirall que reflecteix l’infinit.

Tanmateix, es pot anar més enllà:

engrandir el forat, multiplicar els miralls, eixamplar i aprofundir.

*

L’invisible es fa visible afinant la percepció.

S’afina quan la part intueix al Tot.

Llavors, s’obren els sentits, cor i ment...

expandeix la pròpia màgia.

*

PRACTICANT, MAGA-MAG ES VA INSTRUINT

amplia la Visió..., eixampla perspectives...

L’INVISIBLE ES FA VISIBLE, AFINANT  LA PERCEPCIÓ

la Unitat esdevé evident.

Es veu clar que l’Univers és un sol procés,

Totes les vides, la Vida..., tots els instants, un Instant.

La part retroba al Tot

i comprèn que mai se n’havia separat.

*

Sentint la presencia del Tot en sí mateix i en cada cosa,

l’humà es reconeix Humanitat i Cosmos sense fons.

Així retroba el seu lloc.

****